Bloc d'expressió personal sobre situacions quotidianes en la vida d'un toranes


dimecres, 31 de gener del 2024

Analìsis de les experiencies a Tinder


Fa uns quants anys, desprès de tornar d'un viatge llarg per sudamerica vaig decidir fer-me un perfil en una aplicació de cites. 

El motiu ? Buscar algú (del sexe oposat) per tenir una relació estable, ja que amb 33 anys ja no era tant fàcil coincidir amb gent nova. 

 

Desprès de confrontar-me amb els debats morals interns, i amb el típic, " I quan em trobi algú conegut ?", etc.... em vaig tirar al mercat. Com tothom al principi, amb molta il·lusió, se’m va obrir tot un mon al davant. Dosis de dopamina, començar a practicar això dels xats i desprès començar a descobrir tot de coses i com actuen les persones que allí estan, en el meu cas, les dones.

 

Per qui no sàpiga com funcionen aquestes aplicacions, bàsicament totes es basen en que et fas un perfil on tens l'opció de posar: nom, edat, fotos, descripció, que busques, que t'agrada o quins plans de vida tens. El mateix mòbil et detecta d’ubicació i et mostra la gent de la franja d'edat i als quilometres a la rodona que li indiquis.

 

A partir d’aquí, cada aplicacio, i depenent si pagues, o no, et deixa fer mes, o menys accions i comences a poder veure perfils d'altra gent i pots decidir si li fas "like" o no. Si la persona a qui li has fet like, fa el mateix amb tu, fas el que es coneix com a "match" i pots començar a tindre-hi una conversa.

 

Organitzacio tipica de perfil a Tinder. Mundo deportivo




Doncs be, al cap del temps vaig començar a veure coses que em sorprenien del que busquen les dones i sobretot del comportament que tenien en aquestes relacions virtuals, cosa que m’estranyava. Així que vaig decidir començar a analitzar-ho i ara he decidit publicar els resultats.

 

Se que això pot comportar-me que hi hagi gent que s'enfadi, els hi sembli que generalitzo, o fins i tot em tractin de masclista, però simplement son dades i una opinió. Tothom pot fer i dir la seva opinió.

Potser les dones que estan en aplicacions podrien exposar les mateixes dades a l'inversa, però jo no tinc aquesta informació.

 

Aquestes dades son extretes de les tres aplicacions que he tingut instal·lades de forma intermitent, Tinder ( majoritàriament), Bumble i Okcupid i les 255 noies amb les que he tingut "match".

 

La primera cosa que em va sorprendre va ser que quasi totes les dones ficaven la seva alçada i la majoria d'aquestes demanaven que fossis mes alt.

Mai m'havia plantejat el tema de l'alçada com algo que em fes decidir per una o altra noia, i vaig preguntar-li amb algunes de les que havia fet "match", el motiu. La resposta que mes vaig sentir va ser que " em sento mes protegida". Em va semblar curiós i en cert punt preocupant.

 

Altres coses que mai he entès, han sigut dos de les opcions que et deixa triar les aplicacions en funció del que busques. "Busco amics", i "encara no se que busco".

 

Jo entenc aquestes apps, com l’opció de buscar gent del sexe que t'atrau per compartir-hi ......, ja sigui relació amb sexe, o sense, o...., o..., però mai amics, ja que jo si vull trobar gent que vagi a la muntanya aniré al club excursionista i no m’importarà si son homes, o dones. I si vols gent per fer activitats, hi han altres aplicacions i entitats.

Per altra banda, si fiques l'opció de " encara no se que busco ", i no especifiques res mes, entenc que es gent que nomes vol xafardejar i ho fas servir de passatemps sense cap altra voluntat.

 

Una altra de les opcions que em sorprèn es " busco relació estable".

Perquè ?

Doncs perquè alguna dona amb qui encaixes al 100% al perfil, quan comences a parlar-hi i li acabes proposant de fer algo junts ( cafè, ciclisme, etc ) et respon: "no tinc temps per quedar". Aleshores, quin temps vols destinar a una relació estable ? 

 

Un altre factor es l'importància que dones a la distancia en funció d'on ets. 

Al anar ampliant el radi de gent, arribes a gent d'area metropolitana, Lleida, pirineus, etc... i t'adones de la diferencia de com concebem la distancia la gent. La gent de 50 kms cap a Barcelona quan els hi dius d'on ets, normalment et deixen de parlar ja que els hi resulta un altre mon. 

En certa part ho comprenc. Tenen moltissimes opcions a menys distancia.

Ara be, entendria que això fos amb el tema sexe, però amb el tema trobar parella ?

Que passa si coneixes algú de lluny ? No pots acabar vivint junts al lloc que concertis ? Perquè hi ha aquesta línea vermella de les dones d’àrea metropolitana ?

 

Tambe esta clar que la proporció d'homes i dones a aquestes aplicacions es d'un 75 a 25% per tant si ets dona tens moltes mes opcions d’èxit.

Segons alguns estudis, les opcions de fer match son d'un 0'6% pels homes i d'un 10% per les dones. Això nomes per poder començar a parlar amb algú.

 

Altres coses que em sorprenen es que de les 255 dones amb qui he pogut començar a parlar, un 50 % d'elles no han escrit MAI res. Ja sigui perquè no han respost a les meves primeres preguntes, o perquè elles no han iniciat la conversa quan els hi ha sortit que em fet "match". Aquesta dada es molt curiosa, ja que per un costat penso: " i perquè em fiques que t'agrado si no vols destinar ni 5 segons a coneixem ?" i per l'altra, aquesta dada varia del 50% al 0% depenent de l’aplicació.

Com pot ser això ? Les dones de certes aplicacions son tant diferents a les d'una altra ? 

No. Simplement hi ha aplicacions, com Bumble, que obliguen a la dona a començar la conversa durant les primeres 24 hores, sinó s'elimina la connexió. 

Per tant, el missatge que m'arriba es, "nomes em moc quan hi ha el perill de perdre l’opció".

 

Així mateix, si ets una persona sensible i creus en la responsabilitat afectiva, aquestes apps no es una molt bona idea. El 70 % de les dones fan el que avui en dia es coneix com a "ghosting", altrament dit "et deixo de parlar sense motiu", sense despedir-se i mai mes en saps res.

Amb casos sonats com una persona que coneixes personalment, i tens amics en comú, i t'invita a sortir amb bici un dissabte. No pots. I quan l’endemà li preguntes com li ha anat, mai mes et respon. 

O gent, amb qui quedes i no es presenta a la cita, i mai mes et diu res. 




 

També m'ha sorprès el fet de conèixer varies dones militants fins la medul·la en moviments feministes i que al meu entendre no apliquen aquesta "igualtat de gènere", ja que quedes una primera cita a Barcelona ( zona seva), sortim els dos de la cita encantats, ens passem els telèfons, tot flueix excel·lentment durant una setmana, tornes a quedar a Barcelona, i quan dius que no podràs i si podria vindre ella a Manresa, la resposta es que ella no pot sostenir una relació a distancia on hagi de moure's i et deixa de parlar. Curiós !

 

O el cas mes greu, perquè constitueix un delicte, quan vaig quedar amb una professora d'universitat a l'Hospitalet de Llobregat i al cap d'una hora de fer el cafe i quan vaig decidir marxar em va agredir sexualment. Quan li vaig preguntar que feia em va respondre "em venia de gust i sentia que a tu també". El trist d'aquesta societat en que no hi ha igualtat de gènere es que quan li vaig consultar al meu advocat, per denunciar-la, em va dir: " es trist, però tu ets l'home i tens molt poques opcions ".

Ningú en parla de les agressions que podem rebre els homes, ja que socialment es un èxit que una dona se’t tiri a sobre aprofitant la seva superioritat social. 

 

També a l'edat que tenim, post 35, t'adones que les dones que et trobes i que volen tenir fills, et manifesten que se senten amb ansietat perquè senten que biològicament no tenen temps i per tant et transmeten una pressió per que no tenen marge temporal d'error. Aquest tema porta a un altre que es quan et diuen, " tu no tens aquest problema!". 

No, jo tinc un altre problema i es que no puc decidir tindre fills sense parella.

 

Una altra cosa que he trobat curiosa es com ens costa a la gent ( tot i tenir 40 anys) expressar el que volem sense embuts. Altrament dit, anar al gra i no marejar la perdiu. Jo dono molt valor al temps i per tant, prefereixo expressar-me el mes clarament possible i així ( tot i que l'altra persona pot pensar que vaig a sac) no deixes lloc al dubte, ni a males interpretacions, però trobo que en general ens compliquem massa la vida.  

 

Una dada que em sembla molt curiosa es que des del primer cop que em vaig instal·lar una aplicacio d'aquestes, fins a dia d'avui, les dos relacions mes llargues que he tingut han sigut amb gent que no he conegut a traves d'aquestes xarxes. Per ressaltar.

 

Be, tot això per arribar a unes dades, que en el meu cas son esperpèntiques. Segons la meva manera d'entendre la lògica humana de relació interpersonal que es basa en " tinc unes necessitats sexoafectives, doncs faig algo per satisfer-les amb respecte cap a l'altre", nomes un 7% de les dones d'aquestes aplicacions ho han aplicat, independentment de si em acabat fent un cafè, o hi ha hagut algo mes.

 

Cal dir que com tot a la vida, també te algun canto positiu. I es que tinder m'ha servit per comprar un cotxe. Si, si. Amb una noia que vaig quedar per fer uns quants cafes, li vaig acabar comprant el cotxe i els dos contents.

 

Espero no haver desmotivat algú que s'estava plantejant ficar-se alguna d'aquestes aplicacions. Cadascú que trego conclusions de la seva experiència.

 

 

  

  

 

 

dilluns, 20 de novembre del 2023

Fiquem noms a la pobresa ?

Dijous passat, es va fer a Torà una xerrada sobre dona i pobresa al mon rural organitzada per la cooperativa l'Arada. 

Hi van participar tres dones.

La Rosa Soler (coordinadora de drets socials a la Catalunya central), la Sira Vilardell (vicepresidenta d'entitats de la taula del tercer sector) i la Iolanda Fresnillo (investigadora en desigualtats i pobresa).

Com en moltes de les xerrades on assisteixo, el meu sentit critic es possa en funcionament davant de certes informacions o opinions que s'exposen.

Una d'aquestes, i que ja fa anys que em sorprèn es la desquartització de la pobresa.

A que em refereixo ?

-Pobresa energètica

-Pobresa menstrual (avui la Directa en fa un article)

-Pobresa alimentaria

Amb quin objectiu es fa aquesta sectorització de la pobresa ?

No conec ningú, que no pugui escalfar la seva casa, però per contra pugui pagar-se una alimentació amb productes ecològics. 

Perquè no parlem clarament de pobresa econòmica ?

Igualment, perquè socialment ningú assenyala als responsables de la pobresa ? 

I es que en la xerrada de dijous passat també vaig trobar a faltar parlar amb propietat. La pobresa, no es com la sequera. Ningú, directament, no pot fer ploure. Ara bé, darrera la pobresa Hi ha culpables.
Hi ha persones que amb les seves decisions saben que la fomenten, i polítics que ho permeten. En canvi, ningú ni ho insinua. 

Sembla que sigui com certes malalties cròniques, el màxim que podem fer es sentir una mica d'empatia. Massa no, perquè a ningú li agrada estar al costat d'algú que regira un contenidor.


En un altre aspectes, sempre m'ha xocat esdeveniments com el del gran recapte. Un acte patrocinat per l'obra social de La Caixa, la mateixa empresa que fa fora de casa gent que va a buscar aliments que ells demanen cada campanya nadalenca.

Jo d'això en dic hipocresia per tots els mitjans, però la gent hi participa con a la loteria de Nadal.

I es que em sorpren que les dades diguin que a día d'avui hi hagi un 26% de la gent a Catalunya que está en risc d'exclusió social i que cada cop hi hagi més gent que tot i treballar, no poden arribar a final de mes, però tothom ho visqui en l'intimitat.

Tot això per acabar amb una reflexió de fa molt temps. 

Recordo fa 20 anys quan me mare era la presidenta de la secció local de Càritas. Entitat lligada a l'església i que ajuda la gent en situació de pobresa. 

Jo en aquella època practicava mes l'activisme polític i l'acció directa. Sempre li deia una frase:

Jo prefereixo atacar els rics que ajudar els pobres. Perquè ? perquè si eliminem uns, eliminarem els altres. En canvi, ajudant a uns, no acabaràs mai amb els altres.

Bon vespre !
 
Activitat de la Fundació banc dels aliments

 

dimecres, 15 de novembre del 2023

Ja tenim data per la independència de Catalunya

Avui, i sense voler-ho directament, s'ens ha fet saber, sense data concreta, quan serà la independència de Catalunya. 

Amb la postura de Junts per Catalunya i ERC de pactar amb el PSOE la governabilitat de l'estat espanyol a canvi de certes coses, però deixant a banda el dret a l'autodeterminació ens han deixat clar que han tornat fins hi tot verbalment al marc constitucional del 78. 

Es d'entendre. La supervivencia politica d'ERC, Carles de Puigdemont, i Junts per Catalunya passava per arribar a un pacte si, o si, amb el PSOE. Per sort per ells, el PSOE i Pedro Sanchez necessitaven exactament el mateix per poder seguir vius i per tant, per molt lluny que semblin, sabien que havien de pactar encara que baixes Jesucrist. 

Aquesta és la seva realitat, i molta gent propera a ells que segurament tenen interessos en que aquests partits continuin gobernant ho deuen veure coherent, però i a la resta de votants de Junts i ERC ???

 Com es que es diuen independentistes i voten partits que no ho porten a terme quan negocien ? 

Conclusió ? 

Aixi com es va arribar al 1-O despres d'una mobilització social impressionant, originada perque la gran majoria de societat catalana va veure clar que estant dins l'estat espanyol no s'arribaria mai enlloc, Catalunya es fara independent quan la gran part de votants dels partits que avui dia han pactat amb l'estat espanyol vegin que no aconseguiran res amb aquests partits i busquin una altra via. Parlamentaria, o no. 

Aquest serà el moment clau. 

Ho veurem ? O ens passara com aquells avis i avies que l'1-O et deien que estaven il•lussionats amb el moment historic i ja ens han deixat? 

 

 

dissabte, 4 de novembre del 2023

Els electricistes, i fontaners, teniu molt bona feina !

Si ?????

Em fa gracia, i a la vegada ploro, quan et pregunten: "de que treballes" ? 

I tu respons: d'electricista/fontaner.

"Ostres, doncs deus tindre molta feina. No n'hi han. Sempre tarden molt a vindre "

Cert. Tothom ho diu i deu ser cert.                                                                                                              

I aleshores, perquè si es tant bona feina, i et guanyes tant be la vida, perquè no n'hi ha més ?

Lluny del que seria lògic per allò de la llei de l'oferta i la demanda. (Si hi ha poc d'algo, i molta gent en vol, puja el preu), en aquest sector concret no es compleix. 

Si treballes contractat per un altre, i fas 8 hores, a la meva zona i vivint sol, sense tenir herències, al màxim que pots aspirar es a anar pagant les factures mensuals.

Algo d'aquesta societat deu estar fallant quan després d'estudiar 6 anys, postobligatoris, acabis tenint aquest poder adquisitiu.

Com pot ser que en qualsevol empresa dels pobles del voltant, sense cap tipus de coneixements, puguis cobrar el mateix ? O en determinats hipermercats de certes marques cobris més, sense ser directiu ? 

Alternativa ? Plantat per tu, et diuen.

No es cap panacea. Despres de fer tota la burocracia, assegurances, comprar eines, ...., veus que per sortir-te a compte hauries de cobrar les hores de ma d'obra a un preu més elevat que la resta de gent de la zona. Per tant, dificilment et contractaran. Resultat, ningú es complica la vida per tenir el mateix sou.

A això li has de comptar que tothom et pagi dins un temps raonable, cosa que per exemple no fan les administracions publiques. Ja que si quan comences algu et deixa penjats alguns milers d'euros t'envas a pique.

Si vas a treballar subcontractat, treballes per anar fent i poca cosa mes.

Davant d'aquesta situació, quina sortida tens ?

Quan ho parles amb la gent, molta et diu. "I que et penses ? "

"Tothom estem igual. Anar arribant a final de mes com podem i au. Tu almenys pots viure sol."

"Gracies tens de tenir feina i salut."

Doncs a mi ja em perdonareu, però aquesta opinió i actitud la veig de gent morta per dins. De la tipica cultura catalana de conformisme, treballar i estalviar el que es pot. El que passa que fa 20 anys potser aixo et servia per comprar te una vivenda, pero avui en dia es impossible que una persona sola amb aquests sous es pugui comprar una vivenda digna. 

Doncs aixo, que feia temps que aquest tema em corrou per dins i ho havia d'expressar.




Lampista montant un sifó de bany